dimecres, 5 de febrer del 2014

LLEGEIX LLIBRES


En la meva opinió llegir llibres amplia el coneixement i el vocabulari, millora l’ortografia, exercita la ment, incrementa la imaginació i és una font d’entreteniment.

En primer lloc, llegir llibres serveix per adquirir precises eines de llenguatges i per diferenciar el nostre món real del nostre món virtual, el possible de l’impossible, la realitat de la ficció, l’important del secundari...

En segon lloc, llegir llibres serveix per assumir tant experiències alienes com pròpies. Ens identificam amb els personatges i ens posam[1] com a protagonistes en situacions que no hem viscut, percebem i sentim tot el que els personatges perceben i senten.

Per acabar, llegir llibres per no caure en llocs comuns. La creativitat d’imaginar el que llegeixes i interpretar-lo[2] com solament tu mateix ho saps fer. Cada llibre que llegeixes és un nou món per descobrir i imaginar, o només tu tens les eines per donar-li un sentit i un color especial.

En conclusió, llegir llibres amplia el llenguatge, incrementa la imaginació i la creativitat, i proporciona entreteniment.

Victòria Garcia Monerris, 3r ESO A






[1] Posam
[2] Interpretar-ho


dimarts, 3 d’abril del 2012

TALLER D'ESCRIPTURA CREATIVA

Tots els textos publicats fins al moment són petites perles escrites per alumnes de 4t d'ESO en el sí d'un taller d'escriptura creativa duit a terme al llarg del curs 2010-2011. El relat pertany al taller d'escriptura creativa; pel que fa als poemes s'enquadren dins del gènere poetic de caire romàntic.

dilluns, 2 d’abril del 2012

DOS POEMAS


El despertar

Con el alba del amanecer,
acariciándome la brisa artificial,
abrí los ojos murmurando entre palabras,
servir para morir o vivir para disfrutar.

Tórname a encontrar sueño profundo,
todo está tranquilo aquí,
en mis pensamientos hundo mis recuerdos, hundo…
El recuerdo pésame más en mí,
mas cuesta el saber de no estar en mundo.

Lo oscuro se aclara,
me veo entre pared y espada
aparece mi salvador y mi verdugo.
Salvador de mi pereza,
Verdugo de mis deseos.

Carlos Ramírez, 4t A


Libertad

Por silencio rodeado,
manto azul sobre mi mente,
sobre suelo embaldosado,
de pasado y de presente.

En lo alto, ya cansado,
de ser siempre diferente,
de ser siempre criticado
de ver gente que no siente.

Tras subir a lo más alto,
hasta ver lo suficiente,
recordando lo olvidado,
ahora velozmente.

Cada paso que mi mente
y mis pies han avanzado
libertad, simplemente,
ya por fin han alcanzado.


Mi vida, mi sueño esperando,
la soledad, compañía suficiente,
el viento, mi único aliado,
el silencio ahora mi ayudante.


El tiempo está olvidado,
ya todo es evidente,
el destino como meta,
las leyes como ausentes.

Sara López 4t A


EL DESPERTAR




¿Qué me está pasando? Me pregunto, no puedo evitar sentir pánico y confusión. Tal vez sea un sueño ¿estaré soñando? Mi mente intenta mandar órdenes a mis músculos, pero la energía de mi cuerpo no fluye.
No puedo moverme, intento abrir los ojos, no sé si están abiertos, solo siento la oscuridad, creo que estoy soñando. Si es así, es una pesadilla, intento gritar, ya que es la única manera de poder despertarme. Es entonces cuando descubro que no siento la boca, intento tragar saliva pero tampoco localizo mi lengua, pienso y pienso… eso sí puedo hacerlo. Lo único que alcanzo a averiguar es que mi mente funciona, débil pero alerta.
Quizás esté en coma, tengo que tranquilizarme y ordenar mi mente.
¿Quién soy? ¿Soy yo? Eso sí lo recuerdo. Empiezo a divagar a través de imágenes que transcurren por mi mente…
Recuerdo a una mujer, con cabello castaño que canta en la cocina, y me mira sonriendo… creo que es mi mujer, Lucía. Aparecen también las imágenes de dos niños saltando en un sofá, uno de ellos llora porque se ha caído, lo recojo y se calma en mis brazos, son mis hijos Carla y Luís. Ellos desaparecen entonces y me veo a mí mismo trabajando en una oficina. Héctor, mi compañero me pregunta con gracia si ya es la hora de tomar el café.
Mi compañero Héctor... es la única persona que conozco que tiene un Audi en su garaje cogiendo polvo porque no tiene carné de conducir.
Mi mente vuelve a ascender y me coloca en el coche, conduciendo…tengo que recoger a Héctor como cada mañana y estoy llegando tarde; si ese semáforo se pone en rojo ya no llego, tengo que pasar antes de que eso ocurra. Sí... ahora recuerdo: el sobresalto, el impacto y después... ¿después? Es ahora.
Dicen que cuando mueres repentinamente tardas días en saber que has muerto.

Sibila Benavent i Cristina Vich, 4rt A

dilluns, 28 de novembre del 2011

BENVINGUDA AL NOU BLOC DE LA BIBLIOTECA SANT ANTONI ABAT

Us volem donar la benvinguda al nou bloc de la biblioteca del Col.legi concertat Sant Antoni abat, la direcció del qual és C/ San Joan de la Creu 58, C. P. 07198, Son Ferriol, Palma de Mallorca. Vodldríem començar amb una cita que creim que reflecteix l'esperit de la biblioteca en el seu afany de fomentar la lectura i l'escriptura, sobretot, de l'alumnat del centre. El bloc porta per títol santantonillegeixiescriu.blogspot.com. Aquí vos deixam la cita


-¿Es verdad que no has leído ninguno de estos libros?
-Los libros son aburridos.
-Los libros son espejos: sólo se ve en ellos lo que uno ya lleva dentro.

Daniel Sempere, La sombra del viento, Carlos Ruiz Zafón.